L.R. Després de molts anys de lluita, per fí has aconseguit editar el teu propi disc, parla’ns un poquet d’ell.
Código de barras
L.R. Per què este nom?
El segon tall del disc s’anomena així, Código de barras, i parla de la diversitat de personalitats que existeixen, totes elles diferents, però al mateix temps identificatives de cadascún. Hi ha una part de la cançó que diu Y quien podría tratar de tatuarme un código de barras, per desgràcia existeix una part de la societat que li agrada ficar-nos etiquetes
L.R. Parlant d’etiquetes, quin és el teu estil musical?
Molta gent m’ho pregunta. Jo ho definiria com cançó d’autor eclèctica però en les 14 cançons amb les que compta es poden escoltar tot tipus d’estils, hi ha puristes, pop, folk, bosanova i flamenc, m’agrada molt el flamenc, possiblement en un futur em centre més en este estil. A més també destaca la gran varietat d’instruments que utilitze: des de la guitarra espanyola fins el buzuki irlandés, entre altres
L.R. Mira fins quin punt li has donat el teu toc personal, que fins la portada del disc està disenyada per tú.
Si, efectivament, com es pot comprovar, els colors són molt vius perquè volia transmetre optimisme des d’un primer moment, ho tenia molt clar, volia que fora una cosa molt clara i molt senzilla però, que impactara
L.R. Encara que portes tants anys al món de la música, açò no ha fet més que començar per a tú. Ara et queda la promoció del disc, una promoció en la que tindràs una agenda molt apretada.
Estem en negociacions en molts llocs. Vaig fer la presentació a la casa de la Cultura de Xirivella el dia 19 de febrer, va ser un moment molt especial per a mi. Després em van convidar per a participar en la Setmana de la Dona de Turís, espere poder tindre moltes ocasions per a donar a conéixer les meues cançons.
L.R. Per exemple al teu poble i davant els teus veïns...
Si, com et dic estic en negociacions i espere tocar en Almenara abans de l’estiu, m’encantaria.
L.R. Parlem del teu treball, encara que siga el seu primer disc oficial, portes molts anys dedican-te al món de la música.
Si porte quasi vint anys dedicant-me a la música i he fet quasi de tot... Vaig començar quasi per necesitat expresiva, vaig aconseguir una guitarra i quasi sense saber, vaig començar tocant en grups de rock i pop i després em vaig dirigir cap al món dels cantautors, diguem que tota esta experiència m’ha servit per a seguir aprenent i endinsant-me en el que espere que acabe convertint-se, a més de la meua passió, en la meua professió.
L.R. Parlaves de la promoció del teu disc i et centraves en els concerts però, existeixen més formes per a que et coneguen
Per a mi, els concerts són una part molt important en la promoció d’un producte musical, jo sempre he dit que els músics hem de tocar, a més, és el que més ens agrada! Ara bé, efectivament, no és l’única manera de que t’escolten, per exemple, Internet és una ferramenta fonamental per a donar-se a conéixer i no considere que la situació actual de la pirateria afecte tant a la indústria. Les noves tecnologies ofereixen més oportunitats, el que s’ha de fer és saber aprofitar-les.
L.R. És paradoxal sentir parlar a un músic tan bé d’Internet, després dels problemes amb la pirateria...
Com et dic, Internet ès una ferramenta molt interessant per als músics, però sobretot per als cantautors menuts com és el meu cas, no t’imagines la quantitat de gent com jo que es dona a conéixer en la xarxa
L.R. Aprofita l’oportunitat i ofereix l’oportunitat als nostres lectors per a que et puguen conéixer.
Poden escolar la meua música a http://myspace.com/evagomezmusica i, si volen indagar en la meua biografia ho poden fer a www.evagomez.com
L.R. Moltes gràcies Eva, ha sigut un plaer conéixer-te i, des d’açí te desitgem que estigues com diu la teua cançó, Toda una vida cantando.
és un disc autoeditat i autoproduït, aprofitant les nocions de só que m’han donat els meus estudis, he tractat de donar-li un toc molt personal.